Todas las entradas de Victor Obiols

CONCERTS DE PRIMAVERA/ESTIU 2018

  • SACRILEGIS (AMB EDUARD INIESTA) 
  • DISSABTE 22 D’ABRIL, 11:30H TORELLÓ. ACTE EN MEMÒRIA DE SEGIMON SERRALLONGA (CASA PARRELLA)
  • DISSABTE 12 DE MAIG, 18 H. VIL·LA JOANA (CASA MUSEU VERDAGUER), VALLVIDRERA. (SETMANA DE POESIA)
  • DISSABTE 26 DE MAIG, EL BRUC
  • DIVENDRES 13 DE JULIOL, CLAUSTRE DE ST FRANCESC, AL VESPRE, CICLE DE PARAULA I MÚSICA. VILAFRANCA DEL PENEDÈS.
  • DIVENDRES 20 DE JULIOL, AL VESPRE. FUNDACIÓ L’OLIVAR. VENTALLÓ

Autocrònica casino de Vic (Novembre 2016)

Es perfilava tot accelerat, comprimit, assajat de poc, però visualitzat, concebut de molt, de llarg, de lluny, de fa un any que es començà a afaiçonar la Cantilena, i que encara no ha arribat a la majoria d’edat. I van anar caient, les cançons, i l’agrupament, fins congriar, amb decisions encontrades i quallades i cuinades de bo de bo, el trio, amb l’Eduard Iniesta, mestre de cordòfons i d’absoluts sonors,  i el Iannis Obiols, que toca el piano i a vegades el teclat Roland F-80, amb sons avinents, i màgia jove i sapient. Així em converteixo en vocalista que mira de dir, suar suau, i de fer matisos de fons o de biaix, però a cara descoberta, esclar. Més que vocalista, per dir-ho a la manera brossiana, «microfonista». La sala, plena, amics, coneguts, desconeguts, parents, saludats… Algunes cançons arriben a tocar, a rascar, d’altres queden enlairades però cercant el seu niu, d’altres sobrevolen i fugen, i caldrà acaçar-les… La música aliada a la paraula és un afer molt fort, quasi assassí, o celestial: afaiçonar, portar-se bé amb la bèstia, assuaujar, embravir, domesticar, picar, rodejar, sentir, però amb les regnes tenses i l’oïda posada al damunt, cercar el cercle, i obrir camps i portes, i desvariar i variar allà on toca, i fixar ritme i desgranar melodia, i contenir i descontenir, alliberar i engrapar, deixar anar, perdre’s amb el coratge del pelegrí desapassionat, i amb els temors de l’heroi descordat. Les cançons són aparicions en el famós camí incert i tan fi, i tan aviat apareixen com desapareixen, només existeixen en la seva cocció lenta o en el seu esclat explosiu….en el concert hom inicia el ritual, en presència gràvida i capteniment generós, i no sap mai com acabarà… aquesta és la gràcia…i a vegades la misèria, quan no s’arrodoneixen els contorns i s’esvaeix el coure màgic dels colors que s’han format. La gràcia, que s’ha de treballar, a vegades amb plena inconsciència, o amb consciència alada, transfigurada. El cant que incendia o apaivaga. El remot sonor. La selva transparent. No hi ha receptes unívoques. Cada poema fet melodia és un mirall que pot fer-te àngel convex, dimoni còncau, o reduir-te a mitjancer esforçat. Però el llibret de l’Aumatell, l’opuscle, ha estat revisat pels espectadors-oients, o seguit amb els ulls. Cadascú hi troba el que vol, i cadascú escolta el que pot, o el que desitja. El paquet ja està enviat. El lliurament serà a discreció. I hi haurà també fixació sonora en enregistrament, si tot va com ha d’anar. I veurem qui destapa la botella, quan i com, i què passa amb tot plegat. Sempre succeeix alguna cosa, bona, poca, nova, mala o vella. La sort comença a dringar, els daus, que corrin, sacrílegs, però amb el respecte per davant. Un nou viatge, que els fats ens emparin, i ens agafin inspirats.

VB

“DÍPTIC D’AMORS” Lectura de Llibre d’amic i Cants d’Abelone amb motiu de l’Any Vinyoli

Un espectacle sobri i elegant dedicat a dos dels cims lírics de l’obra poètica vinyoliana. De l’amor físic a l’Amor místic. Una sola veu masculina diu els versos amb interludis d’arpa, que acompassen el ritme dels “himnes” i els cants. Tot i no tractar-se de la poesia més “popular”, vistent i directa de Joan Vinyoli, pensem que és una bona ocasió per acostar-se al Vinyoli més depurat i obscur, més místic, complementant d’aquesta manera la visió que és té generalment de la seva poesia. L’espectacle va estrenar-se l’any 2004 al Círcol Maldà de Barcelona, i no s’ha tornat a fer més.

L’ocasió de l’any Vinyoli sembla un moment immillorable per fer-lo reviure renovat. Com va deixar dit Segimon Serrallonga en el pròleg al llibre Llibre d’amic / Cants d’Abelone (Empúries, 1987): «Vinyoli (…) posseeix una poètica salvadora: l’existència humana esdevé en ell un cant, dolorós i joiós a la vegada, a la foscor central. Solitud i solidaritat. Qui no li reconeix la qualitat lírica dels grans és perquè s’esforça a mantenir els ulls clucs.»

diptic-damors

D’UN JUNY DUR

El proper dia 7 de maig, a l’Horiginal de Barcelona, a les 20:30h es presenten les novetats de primavera de la col·lecció alabatre de Labreu edicions. Entre elles hi ha el llibre de Víctor Obiols, D’UN JUNY DUR. La presentació anirà a càrrec de l’escriptor Miquel de Palol.