Un espectacle sobri i elegant dedicat a dos dels cims lírics de l’obra poètica vinyoliana. De l’amor físic a l’Amor místic. Una sola veu masculina diu els versos amb interludis d’arpa, que acompassen el ritme dels “himnes” i els cants. Tot i no tractar-se de la poesia més “popular”, vistent i directa de Joan Vinyoli, pensem que és una bona ocasió per acostar-se al Vinyoli més depurat i obscur, més místic, complementant d’aquesta manera la visió que és té generalment de la seva poesia. L’espectacle va estrenar-se l’any 2004 al Círcol Maldà de Barcelona, i no s’ha tornat a fer més.

L’ocasió de l’any Vinyoli sembla un moment immillorable per fer-lo reviure renovat. Com va deixar dit Segimon Serrallonga en el pròleg al llibre Llibre d’amic / Cants d’Abelone (Empúries, 1987): «Vinyoli (…) posseeix una poètica salvadora: l’existència humana esdevé en ell un cant, dolorós i joiós a la vegada, a la foscor central. Solitud i solidaritat. Qui no li reconeix la qualitat lírica dels grans és perquè s’esforça a mantenir els ulls clucs.»