25 de gener del 2014 Bohèmius Cafè (Poble Sec) – Autocrònica

Víctor Bocanegra, Miki Mestres (Vespre)

El mínim denominador d’origen comú són 12 persones. Les que s’agrupen en el queixal al fons de la sala d’art per mirar, directament o de reüll, de reorella, a l’oficiant i al guitarrador. L’oficiant, allunyant ofidis, àspids i resquills de la contaminació espiritual, s’entesta i s’acora i espira per veure què surt.

La Gran Mariné mira marinejant, i Joana Cera, l’artista, s’hi està, a la cadira, amb capteniment ateneic. L’Esperit Sant remuga. El repertori esbufega com un acordió, tirant de la manxa. No hi ha sac de gemecs sinó de piulades guturals i laringals. Lletres dites. El clos es tanca, i s’obre per deixar sortir les maneres de càntic pastat o passat pel xino. Muntat, aparcat, recollit. Poble humit, en inici d’any nou, i acolliment d’obertura estilosa dels bohemians majors. Una acció de mercès.