Del 8 al 17 de juliol ha nascut el cafè lebab. Linguamón, que estan fent la Casa de le Llengües, aquest bell projecte que a poc a poc es va fent realitat, van oferir-me de comissariar l’esdeveniment plural i polièdric que posava en dansa aquesta divisa: la paraula en escena. Què més puc demanar que ajudar a posar la paraula, la nostra estimada Paraula, en escena, en Escena? I els resultats van essent fructífers. La primera setmana ens ha deixat regustos diversos i rics. Tots bons: la paraula irònica i fina del cabaret alemany de Pigor i Eichhorn, la fonda, pedregosa, alada i lírica de Tsjebbe Hettinga, Ana Vanessa Gutiérrez, Lan Tangi….els micros oberts, que sempre han d’acabar tancant…i les tirallongues improvisades de bertzolaris (Jokin, Ainhoa) i glosadors (Xurí, Pipiu), i la paraula viva i jove dels ràpers hispànics i moianesos i guineans…tots fan poesia, i tots la diuen i la defensen damunt de l’escenari…les festes i els fastos del llenguatge. Hi som. Hi serem.