2013 OCTUBRE / NOVEMBRE

El 3 d’octubre al Hot Blues d’Igualada:[ DELS ÍNFERS AL CEL TERRAQÜI (Autocrònica
La topografia d’un lloc ja és signe de moltes coses. Un Baix i un Dalt. A baix, en conciliàbul, se’ns nodreix, i hom es vesteix per a l’esdeveniment, i es reconcentra. I puja, de sobte, al cel terraqüi. Amb el teclat enllumenat de corpúsculs blauesfèrics −blau calent i amic−, entro, ja de debò, en el HOT BLUES: instant d’inici de l’esdeveniment musical: tota una invitació subtil a l’esplai del cant i del tremp posat a lloc. Convoltat d’ulls i d’oïdes gràcils, de fines ments revolucionades, engeguem a 100, a 90….Baixem i pugem en una amanosa barca de repertori, dreçats els músics, amb atenció a l’abisme i a la carena. A Igualada hi ha una llanterna màgica anomenada HOT BLUES, que porten amb mà de seda en Gès, la Marièn i en Cels. Orsem, i som el so que ens omple. Gràcies. Si és servit. Llarga vida…demanem-la-hi.] 18 d’octubre, div. Al Tarambana de Cardedeu. En quartet farem les Cançons de l’Akídelara i algunes d’abans d’ ahir. Si voleu venir, veniu. Entrades a 3 euros, amb dret a donatiu.

4 d’octubre: El gran cineasta Pere Alberó ens ha fet l’honor d’estrenar-se en el gènere del vídeoclip amb SI TU VAS A PEU PER GRÀCIA…

11 d’octubre
La Gran artista d’animació audiovisual, AURORA GASULL, m’ha fet l’honor d’il•lustrar la cançó “Cant és joia o plany” de les Cançons de l’Akídelara…

http://www.aurora.cat/Cantesjoiaoplany.htm

PLENA LLUNA I ECLIPSI (Autocrònica; Tarambana, Cardedeu, 18 d’octubre del 2013)

D’una lluna que fa el ple amb un eclipsi que fa el buit se n’ha d’esperar, diuen, una receptivitat aguditzada per part del públic. En el gran espai tarambaner, que ha obert un filó de gran creativitat i expansió a la vila de Cardedeu, fem les Cançons de l’Akídelara, amb la immensa minoria de sempre, que respon astrològicament a l’evolució dels càntics, i dels ritmes, que han anat a raure a mans, per obra divina d’atzar i necessitat, del bateria Josep Puigdollers Mas, que amb la seva Gretsch salva el motor de les coses, amb agosarada solvència. Els de Tarambana actuen inversament respecte al significat del seu nom, perquè no són baliga-balagues, sinó seriosos i eficients, i amants de les causes ideals, com ho és la música. Diuen que l’ètim de tarambana probablement es basa en una onomatopeia imitativa del moviment brusc de vaivé, o del cant sense solta, accions pròpies d’eixelebrats. Allà no, mai dels mais. Els cants dels convidats volen tenir solta (i volta) i l’ànim dels espectadors i clients, bona jeia i força per nodrir el futur de presents acomplerts. L’eixelebrament, si de cas, ja el poso jo. Un piano de paret que vol ser independent (de la paret) vol sonar de fit a fit davant de músics i de gent. En el bis ens fa l’honor Emili Baleriola, laietà per excel•lència, que broda un solo en el Blanc Mal Civilitzat. With a Little Help from My……VB

ARA I AQUÍ POSAT A NU
Víctor Bocanegra Quartet a L’Ateneu del Centre (U de novembre Tots Sants, 2013) (Ateneu democràtic i progressista 1865) Caldes de Montbui. (Autocrònica)

Que no sigui catacrònica…El més tranquil•litzant: l’acolliment d’en Jaume i els nois. A dintre, d’entrada, en Soley fa ragtime esclerosat en el piano que va tocar Granados…i el Tete… Si les parets escoltaven, més val que toquis bé… o poc. Provar so ràpid, que hi ha futbol. Què ha fet el barça? Després cal començar de seguida. A voltes els esperits s’apareixen en el conjur del so. Però no sempre, i no tota l’estona. Hi ha una tard vinguda a mon delit, però si arriba, és l’important. Venir, descarregar, carregar, tornar. Un cinquet…ai…vull dir…un quintet. I roden esfilagarses d’homilia enrockada. Aquís i ares s’exposen. Cantiret de càntics. Eren. Quasi ja no són. Però encara seran —on?—, si més no, o no. El risc, què salva?
VB
7 de novembre
A Youtube es troba aquest vídeoclip que sobre la cançó de l’Akídelara, CONTRASENYA ADÉU-SIAU va realitzar Ari Bre Bre aquest estiu passat (Empúries, agost 2013):