PLENA LLUNA I ECLIPSI

D’una lluna que fa el ple amb un eclipsi que fa el buit se n’ha d’esperar, diuen, una receptivitat aguditzada per part del públic. En el gran espai tarambaner, que ha obert un filó de gran creativitat i expansió a la vila de Cardedeu, fem les Cançons de l’Akídelara, amb la immensa minoria de sempre, que respon astrològicament a l’evolució dels càntics, i dels ritmes, que han anat a raure a mans, per obra divina d’atzar i necessitat, del bateria Josep Puigdollers Mas, que amb la seva Gretsch salva el motor de les coses, amb agosarada solvència.

Els de Tarambana actuen inversament respecte al significat del seu nom, perquè no són baliga-balagues, sinó seriosos i eficients, i amants de les causes ideals, com ho és la música. Diuen que l’ètim de tarambana probablement es basa en una onomatopeia imitativa del moviment brusc de vaivé, o del cant sense solta, accions pròpies d’eixelebrats. Allà no, mai dels mais. Els cants dels convidats volen tenir solta (i volta) i l’ànim dels espectadors i clients, bona jeia i força per nodrir el futur de presents acomplerts. L’eixelebrament, si de cas, ja el poso jo. Un piano de paret que vol ser independent (de la paret) vol sonar de fit a fit davant de músics i de gent. En el bis ens fa l’honor Emili Baleriola, laietà per excel•lència, que broda un solo en el Blanc Mal Civilitzat. With a Little Help from My……